Solstici d'estiu
De bell nou arriba
amb l'exactitud i precisió d'un vell rellotge suís
el Solstici d'estiu, on
es conjuguen monoiques energies
que vermen els darrers dies d'una primavera que es marceix
dins la dansa d'espigues de blat que tomben a la mirada
de bruixes penjades a la coa de l'estiu.
Solstici poètic
de veus roentes i feridores
de joves poetes que escupen els versos
més irreverents i cínics,
tanta ofensa
a desaire vostre.
Cap-rojos
vos coronen a l'horitzó
de les visions de la vostra mirada.
Els corals es destenyeixen donant
color al pecat més íntim de salives
que cauen al buit d'ejaculacions de ribelles
de prostíbuls de sirenes,
fossilades entre la grisor de la barba
d'un vell capità que vos porta de terres exòtiques
el rom d'un poema oblidat.
Nits minvades
que roben de les prunes
el color negre morat
per encoixinar el futur,
que rebenta la vergonya
de maleïts demiürgs
que neguen la paraula
a la vostra jove veu.
Solstici d'estiu,
blanc paper i tinta xinesa
per als joves poetes de les illes.
Antoni Gost.
Coordinador de l'Aula Poètica de la Fundació ACA
Aula de creació poètica que traspassa les paraules i arriba al gest pictòric i amb simbiosi musical.
Acerca del autor