Solstici d’estiu, de joves poetes de la Mediterrània

Solstici d’estiu, de joves poetes de la Mediterrània

Solstici d'estiu

De bell nou arriba 
amb l'exactitud i precisió d'un vell rellotge suís 
el Solstici d'estiu, on 
es conjuguen monoiques energies 
que vermen els darrers dies d'una primavera que es marceix 
dins la dansa d'espigues de blat que tomben a la mirada 
de bruixes penjades a la coa de l'estiu.

Solstici poètic 
de veus roentes i feridores 
de joves poetes que escupen els versos 
més irreverents i cínics, 
tanta ofensa 
a desaire vostre. 
Cap-rojos 
vos coronen a l'horitzó 
de les visions de la vostra mirada. 

Els corals es destenyeixen donant 
color al pecat més íntim de salives 
que cauen al buit d'ejaculacions de ribelles 
de prostíbuls de sirenes, 
fossilades entre la grisor de la barba 
d'un vell capità que vos porta de terres exòtiques 
el rom d'un poema oblidat.

Nits minvades 
que roben de les prunes 
el color negre morat 
per encoixinar el futur, 
que rebenta la vergonya 
de maleïts demiürgs 
que neguen la paraula 
a la vostra jove veu.

Solstici d'estiu, 
blanc paper i tinta xinesa 
per als joves poetes de les illes.

Antoni Gost.
Coordinador de l'Aula Poètica de la Fundació ACA

Aula de creació poètica que traspassa les paraules i arriba al gest pictòric i amb simbiosi musical.